Un elogi de la vida retirada com a marc per al plaer intel·lectual Un text únic, modern i contemporani Edició i introducció: Jordi Llovet Traducció: Núria Gómez Llauger Elogi de la vida solitária és una tria extensa del més representatiu del pensament de Petrarca i del seu propósit: definir les virtuts de la vida solitária com a vida més escaient al bon cristiá, i il·lustrar els lectors sobre la tirada a la vida recollida de molts homes de vida exemplar. Diuen que els clássics es defineixen per la seva capacitat de presentar una experiéncia intel·lectual que es pot reviure més enllá del moment históric en el qual es van escriure. Aixó explica la modernitat de Petrarca, fundador de l'humanisme contemporani, que en aquesta obra ens acompanya per la solitud com aquell mestre que ens fa desitjar el que en un principi semblava difícil. L'autor exalta, en contraposició a la solitud viscuda com una regla imposada i fosca (com ho era per a molts religiosos d'época medieval), la solitud viscuda com un plaer: la dedicació a la lectura, l'escriptura i la companyia escollida d'amics porta la felicitat i, sens dubte, fa créixer el nostre esperit. Inédit fins ara en catalá, De vita solitaria és, com diu Jordi Llovet a la introducció, «la síntesi entre la lliÇó dels clássics pagans i els preceptes de la religió cristiana», un elogi a la vida tranquil·la, a la lectura i a la reflexió com a plataforma per a un creixement personal. Un elogi de la vida retirada com a marc per al plaer intel·lectual. Un text únic, modern i contemporani.
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
